.png)
Què creus que tens en comú amb la nostra comunitat?
Doncs una mica com us havia comentat, la idea de la Matrika era crear com una mica un refugi, desde un discurs més intangible de sentir que aquí podem venir a sentir-nos bé, sigui com sigui com ens sentim i sigui com sigui que siguem en el moment. La Matrika és un espai feminista, sobretot perquè creiem que aquest malestar de no trobar-se i no sentir-se bé i no trobar un refugi en cap de les esferes sistèmiques i altres, ve molt del sistema del gènere. Quan us vam trobar vam sentir-nos molt identificades amb aquesta idea de que al final quan permets l’espai a que no t’hagis d’identificar amb res, amb el que parlàvem de la identitat, t’és més possible i és més plausible que et puguis sentir més bé, i que t’allunyis del judici o de la necessitat d’estar constantment donant explicacions.
Què significa no conformar-te per tu?
Suposo que a nivell col·lectiu significa ser crítica amb tot el que vivim. Crec que generacionalment tenim moltes coses amb les que ser crítiques, i sobretot des del privilegi, jo me n'adono que moltes vegades tant a nivell individual com a nivell col·lectiu no som capaçes d’identificar el privilegi en tots els sentits, i llavors suposo que aquesta no conformitat pot partir molt del privilegi. I a nivell individual una mica el mateix, treballar la capacitat d'escoltar-se i anar identificant com ens sentim i com vivim i per tant no conformar-nos amb més malestars interns, que moltes vegades venen d’una qüestió cultural o social, però que al final poden venir d’una dinàmica individual per poder viure i sentir-nos més còmodes.
Què és la identitat per tu?
Tinc dilemes, jo vaig estudiar filosofia, i aquestes preguntes sempre em porten a respondre moltes coses diferents. Hi ha un blog que es diu “espai en blanc” del Santiago López Petit, que és el que va portar el moviment dels indignats en el seu moment, i penja frases que són interessants i poden ser interpretades de moltes maneres. I una vegada va penjar una frase que deia “no desitjo una identitat a ningú” i em va fer pensar molt, perquè crec que a vegades la identitat és un pes, et sents com compromés a escollir i perpetuar una identitat quan al final nosaltres ens composem d’un ser dinàmic, transformador i mutant que probablement mai acaba de ser una identitat estàtica. D’altra banda, moltes vegades m’he interessat per temes de criança i educació, i moltes vegades sentir-se identificat en una identitat ajuda també a trobar el teu lloc al món, però no sé si acaba de ser més una imposició o una demanda social, que una necessitat individual. Potser en un món que no coneguem, on mai ens hagin demanat una identitat en cap dels sentits tots ens sentiriem bé. Llavors no ho sÉ, per la meva vivència pròpia, jo no deixo d’intentar treballar-me personalment i amb els vincles que tinc veig important no tenir que sentir-nos vinculats o estàtics a una identitat, perquè una vegada acceptes que ets canviant i que cada dia et poden agradar coses diferents, viure coses diferents tot és molt més vívid.
Què t'inspira?
M'inspiren les persones i els projectes que des de la meva mirada subjectiva, són crítiques amb el sistema en que vivim i que d'altra banda i d'alguna manera, mostren el desig per vincular-se, per ser afectuoses i comprensives amb la realitat i en el que fem, en totes les interaccions que tenim.
Quin és el teu mantra personal?
Diria que no tinc mantra personal o que si més no, canvia constantment i segons el que visc, per etapes i moment o per dies. Intento trobar moments d'escolta pròpia per a identificar si sento algún malestar o alguna cosa que em ressona en el moment, i des d'aquí, penso en intencions simples.
Què creus que cal per a emprendre un projecte?
Essent realista i després de l'any que portem, crec que calen en primer lloc, recursos. És important que l'emprenedoria no desgasti ni malmeti altres facetes vitals de manera que no es torni invivible i malauradament i en la realitat sistèmica que vivim, sense tranquil·litat econòmica, sovint això no és possible.
D'altra banda, crec que és important la capacitat de resiliència, d'acceptar una realitat que fluctua constantment i que per tant, ens aboca a que l'emprenedoria sigui un exercici constant de repensar, recercar, canviar. Un fluctuar entre prova i error, il·lusió i decepció.
