.png)
Iba a empezar esta edición tirando pullas a la RAE pero no me apetece ensombrecer lo que para mi ha significado luz (en todos los sentidos).
Este diccionario ha sido algo más, puede que porqué desconocía enormemente lo que es el drag y por eso descubrir la celebración, reivindicación y amor brutal que conlleva me ha emocionado enormemente. Espero que os pase también y os animo a indagar y a conocer a les artistes, por qué son increïbles y tenemos mucho que aprender y este apartado se queda corto.
Esta vez prescindo de añadir una definición mía y os presento directamente las de seis artistes del drag, porqué són les que lo construyen.
(foto en portada de Ne by @konor_piks)
Joana / Víctor 23. Casi arquitecta fan de los musicales y el tren. Presencia acogedora de risa transparente y contagiosa, hace bailar la ilusión en sus ojos y habla con una convicción que conmueve. / ella / @house_of_pollet
Per mi el drag és bàsicament performar el gènere i és també una excusa per explorar. Jo estava molt fora de la comunitat LGTBIQ+ i del món, estava una mica "lost in Bordils" (riu) i també va ser una manera d'entrar dins i conèixer gent i dir "hòstia, doncs no sóc la cosa més rara que hi ha per aquí", que a vegades és com "joder gent que us passa, per què tothom és igual?" Vaig passar com d'estar super out a estar super in. Per mi ha estat bastant l'excusa per fer comunitat, i ara que a partir del drag hem fet un grupet i tot, és molt guai.
Jo sempre havia conegut les drag queens, com tothom. De fet vaig conèixer el drag per una pel·lícula que m'agradava molt, de la qual vaig treure el nom drag, "Víctor o Victòria", que és un musical d'una cantant a qui sempre marginen i no li donen papers, i decideix fer d'home, però com no pot ser un "superhombre", decideix que serà un home gai que serà una drag queen. I jo la vaig veure i vaig pensar: que guai.
I del drag king, el que jo recordo, va ser just a la quarantena, mirant les notícies i que sortís el Ken Pollet a TV3. (Va repetint que no està segura que fos així perquè li sona estrany, 2020, TV3). Bueno, jo recordo estar en amargue total a casa meva, jo dins l'armari en plan "hola, sóc hetero", això no hi ha qui ho aguanti, estar 24/7 així (riu) i vaig veure aquesta entrevista. El vaig començar a seguir a les xarxes. Després per Instagram vaig conèixer un drag king d'Holanda. I per mi només hi havia aquestes dues coses i la resta desert. A la quarantena l'algoritme em va portar pel bon camí. Jo havia vist fotos d'un primer workshop d'en Ken i anava donant-li voltes i quan va posar lo del taller m'hi vaig apuntar volant. Va ser com una excusa, perquè ja feia temps que volia fer alguna cosa, però és clar penses: com ho faig jo ara? Necessitava que algú em guiés una mica. Al taller vam fer primer la part pràctica i després la teòrica i això em va agradar perquè va impedir que em talles les ales. Recordo estar omplint el google forms amb un síndrome de l'impostor de cavall, i em va tocar la loteria perquè es van apuntar com setanta persones i només hi havia quinze places. I jo vaig arribar allà i pensava, la liaré perquè ara tothom estarà súper deconstruït. La gràcia és que havien agafat a gent que no ho havia fet mai. El drag va arribar en el moment just de la meva vida, havia tornat de Suècia, d'Erasmus, un moment quan t'adones que cal aprofitar el temps i t'és tot més igual, i vaig acabar envoltada de gent més guai, més queer. I arribant aquí ho trobava molt a faltar.
Hem fet dues actuacions amb el grup, sempre hem anat a última hora, hi ha hagut dispersió per covid i històries, quarantenes empalmant-se. Així que ara ens agradaria millorar. Però m'agrada molt el que hem fet i l'espai que hem creat. El previ de preparar-nos, provar coses, assistir dilemes... no passa res si no tens les coses clares, si no saps qui vols ser. Triar el nom del personatge, el tipus de drag, a vegades es pot fer bola a molta gent, quan superes els dilemes de la vida real venen els dilemes del drag (riu). Per això era important començar a improvisar, i després ja vam fer la teoria i ho vam entendre tot.
Per mi també ha estat guai conèixer més gent que s'identifica com a dona i que són supermasculines, això també m'ha ajudat, crec.
Els meus pares van agafar entrades durant el festival Grec per veure una drag queen molt famosa americana, i feien un show molt gran, fent moltes bromes sobre el món queer, molt slang anglès, no entenien res. Jo dissimulant, ho vaig intentar explicar tot, això si va ser un show. I quan vaig començar a fer drag els hi vaig dir als meus pares i em van dir "si tu un vestit mai te l'has posat" i jo en plan "noo". Perquè clar l'únic que coneixien era el drag queen. No els hi envio moltes coses, intento anar ensenyant, perquè si no és com que tenen una visió una mica distorsionada, segons que, de moment és massa. Però van aprenent cosetes, els hi fa gràcia. També és una excusa per explicar-los coses, pots exemplificar més.
Al final el drag ha estat una excusa per molt, un espai de permís total, al final quan te'l dones s'obren moltes coses, i mira que soc molt de fer les coses "correctes" però després reacciono i penso que jo l'únic que he de ser és feliç. I al grup, fa que t'animis i pots anar més lluny. En Ken sempre ens dona molt suport, molta energia.
Normalment, a mi m'estressa molt quan estic amb molta gent perquè penso que se'm llegirà com un tio, etc, m'enfada molt. Però quan estic fent drag, m'és igual perquè soc en aquell moment "otra cosa". Almenys el meu drag és com més binari, després la gent farà el seu drag i el que vulgui, però en aquest espai si algú es dirigeix a mi en masculí és com "és clar!", perquè he decidit que aquesta tarda, aquesta estona, soc un macho (riu). I és genial, perquè ho he escollit jo. He tingut molta sort, a vegades penso: i si no m'haguessin agafat pel taller què?
Picture by @vegadelrio
Ne / Amanecer 22. Discurso claro desde las entrañas, escrito, hablado y musical, voz que arropa a sus compañeres y contagia las ganas de gritar, enmarcadas en una sonrisa por la que se cuela una luz casi solar./ él / @house_of_pollet @tijerasquecortan@nesegarra
Per mi el drag és la performativitat del gènere a través d'un personatge creat artísticament. Aquest personatge el conceps de forma aïllada a la teva persona, com es donaria en el teatre, i això et permet arriscar-te i experimentar la teva identitat i/o expressió de gènere. Aquesta teatralització sol qüestionar a través de l'humor com és la masculinitat i com és la feminitat, que només hi ha homes i dones, que la identitat sigui fix i no canviant al llarg del temps… deconstruint el gènere i visibilitzant els col·lectius oprimits a través de mostrar el privilegi. Per mi és un espai lliure que em convida a jugar amb la meva identitat i expressió de gènere del qual acabo descobrint-me i re-apropiant-me moltes coses. També m'ajuda a agafar forces en ridiculitzar un sistema binari que em violenta dia a dia com a persona trans i s'ha tornat un ritual en el meu entorn del qual ens empoderem molt.
Tot va començar quan li vaig demanar a Lomo, unx colegux que feia drag king, que me n'ensenyés i en vam fer a casa seva, ja que el drag no cal que sigui visibilitzat en un escenari necessàriament. Aquestx compx em va ensenyar aquesta eina que utilitzava per sortir cada dia al carrer des de la incomoditat de trobar una expressió de gènere pròpia i per anar trobant-ne una.
Crec que hi ha invisibilitat perquè és una pràctica que posa en qüestió el gènere i així com ho estan les persones trans també ho està el drag. L'escenari és un espai que ha estat privat per les dones o les persones trans. Sobre tot el drag king, a diferència del drag queen, està molt més invisibilitzat i crec que és perquè està més normalitzat que les masculinitats femenines cobrin altres expressions de gènere. Tot i això, fa poc em va semblar molt adequat el què va dir el Ken Pollet a una entrevista, que amb el drag king es converteix l'observador en observat i per això és menys conegut.
Al principi únicament feia drag dintre de casa i sense portar gaire al límit la meva representació. Després em vaig atrevir a anar a diverses trobades drag king, del qual una es va fer una exposició al Candy Darling organitzat per Ken Pollet. He fet algunes sessions de fotos, amb @Konor_piks i @Lomolesto i he sortit molt al carrer draguejat, tot i no haver pujat mai encara a l'escenari.
Sobretot veig molts prejudicis per part del feminisme, el discurs que més he escoltat és que a través de performar el gènere se l'està reforçant. I sobretot cap a les persones trans drag king, que ho fem per aprendre a ser masculins i reproduir els mateixos rols de poder, quan masculinitat no va lligat a privilegis i aquí tots performem la identitat. A part d'això, del drag, en canviaria la poca visibilitat que en té, perquè pot posar en qüestió moltes identitats que tenim pressuposades i respecte a les actuacions drags, a vegades trobo a faltar més discurs polític.
En el seu moment el drag em va ajudar a reconciliar-me amb la feminitat que rebutjava quan em sobre exigia habitar una masculinitat molt normativa i he après a performar una masculinitat que en certs espais quotidians em genera més comoditat per relacionar-me. També a través de fer memòria a Jess, de Stone Butch Blues, m'he incorporat en la meva identitat una certa percepció butch (tal i com normalment se'm concep de forma externa) i inclús he arribat a curar ferides a través de performar l'estètica skinhead que portava un agressor. Però sobretot, agraeixo molt al drag que m'hagi fet sentir que el gènere és una construcció social dèbil, tal com el creia, ja que inclús jo podria situar-me en cada identitat o expressió de gènere.
Konor / Gaia 22. Fotógrafa y estudiante, se define como un caos cutre pero es una chispa de energía viva y buena vibra, una risa sincera dispuesta. /ella/ elle/ @konor_piks @gaia.ledrag
Per mi el Drag és el que voldria ser. Ja no només el que soc, sinó com jo em veig i com vull ser. Per això la perruca rosa, perquè m'encanta el color rosa. Si ho hagués d'explicar a algú que no en sàpiga res afegiria que el Drag és diferent per cada persona, tothom ho viu diferent. No sé qui va dir que el Drag era una disfressa, però ni de conya ho és.
Saber que existia, ho sé fa molts anys, però ficar-m'hi, vaig ficar-m'hi fa un any. Vaig començar abans de l'estiu, encara no tenia perruca, ni la conta d'Instagram ni el nom pensat, però ho conto com a Drag igualment. Com vaig escollir el nom de Gaia va ser més aviat cutre. Hi ha un grup de música que es diu El Mago de Oz i tenen un disc que es diu Gaia, jo el tinc. Doncs un dia estava a la cadira fent voltes i vaig parar la cadira just mirant cap al disc, que estava a l'altura de la meva vista, i ja està, súper cutre. No és un nom així com reivindicatiu, però m'agrada, no té perquè ser-ho. El drag també fet de mirar-me al mirall i veure'm amb un cispassing de la parra, perquè tinc una amiga que em maquilla com una reina, o sigui divinament i sento una eufòria de gènere brutal. Em sento genial així, però tampoc és que vulgui estar fent drag tot el dia, al final jo sóc gènere fluid i hi ha dies que em sento més masc i els dies que em sento més fem, em fa molta mandra maquillar-me perquè no en sé bàsicament, i acabo afaitant-me i ja. I també em faria molta mandra anar amb la perruca que fa una calor terrible, a l'estiu acabava amb una línia vermella de la calor i tot.
Jo defineixo Gaia com una choni emo, però choni choni molt choni, una choni de leopardo però amb make up gòtic, perquè a mi m'encanta el leopardo i el maquillatge gòtic. A part d'això em definiria com un intent de model, porqué yo de modelo poco, però ho intento. I també un chiste malo con patas, però no arriba ni a chiste. I així la definiria, és molt cutre en realitat, Gaia és fins i tot més cutre que jo. El Drag té visibilitat actualment, però només el dragqueen, per simple masclisme i fetitxització per part dels homes. Tu vas a un show i tot són dragqueens, on estan els dragkings?. Li falta bastant visibilització. Això està lligat a la transfòbia, suposo que quan això comenci a solucionar-se també ho farà el drag. La majoria relaciona drag a gent trans i no té per què ser sempre així, un tio cis pot ser dragqueen digo yo, no? Gràcies al drag he descobert qui soc. Quan vaig començar encara m'estava preguntant si de debò era trans o no, encara no estava segura, utilitzava tots els pronoms i el meu deadname inclús. El drag m'ha ajudat a descobrir que soc gènere fluid i que puc ser-ho tot sense haver de ser ni masc ni fem, o ser les dues coses o passar d'una banda a l'altra. De programes de drag no n'he vist cap, són tan normies... molt normatius, si és de dragqueens totes súper ben maquillades amb uns pits enormes, tampoc és que no m'agradi aquest drag, però n'hi ha de més tipus, no tot és així de normatiu. La gent que només ha vist programes d'aquest tipus s'està perdent gran part de què és el drag segurament. Vaig intentar mirar el programa de Rupaul, però no vaig poder (riu). Ja veig clips per TikTok, segueix sense agradar-me, però aquests els veig, és el meu límit.
Està molt bé que es comenci a donar visibilitat, però... tirem més endavant sabes? No només hi ha aquest drag. També existeix el Dragmonster, que d'això ningú en parla. M'encantaria conèixer algú que en faci. Exactament, no sé que és, no t'ho sabria descriure, imagina la poca visibilitat que té.
Quan vaig començar es tractava de descobrir el drag, ara ja està més que descobert. A l'estiu vaig estar a tope i em vaig fer la primera sessió de fotos, amb Lomo que és una passada. (@lomolesto). Ara ho tinc súper parat, ja no és només perquè no tinc temps entre l'insti i buscar curro i treballar, quan tinc una estona també vull descansar. Tinc ganes de performar una altra vegada, només ho vaig fer un cop a les festes de Sants, i tinc moltes cançons pensades. Jo no ballo, hago movimientos de intentar seducir, perquè si ballo jo faig la danza de la lluvia i comença a ploure, i plou amb tempesta i després neva, per molt que estiguem a quaranta graus. Per això no em defineixo com que ballo. Per això necessito tornar a actuar. A veure si aviat em surt alguna oportunitat.
Picture by @lomolesto
